• De quines maneres podem organitzar-nos?
• Qui dóna el tret de sortida?
• Per on comencem?
• Mans a l’obra!
• Comencem a treballar en l’àmbit matemàtic: ens plantegem una pregunta!
• Som comunicadors: informem-nos sobre comunicació!
• Treballem amb eines matemàtiques per respondre la pregunta
• Avancem en la preproducció
• Anem a la producció
• Últim tram: la postproducció
• Ja tenim el vídeo. I ara què?
• Voleu veure tots els vídeos participants en el projecte? Quin us agrada més?

De quines maneres podem organitzar-nos?

Els/Les docents hauran de valorar en quin marc és més convenient participar-hi:

• Una primera manera és fer-ho dins de la classe de matemàtiques.
• També es pot fer un projecte en el que hi participin alumnes de diverses classes o de diversos cursos.
• Es pot fer també en el si d’una activitat escolar però fora de l’horari de classe com seria un club de matemàtiques o un taller de resolució de problemes.

També s’haurà de valorar si convé treballar en gran grup o en equips petits, si es fa un sol vídeo o se’n fan més per poder seleccionar, si cal.

El vídeoMAT pot ser una bona oportunitat per establir col·laboracions entre les matemàtiques i altres matèries (visual i plàstica, medi, tecnologia, llengües, socials…). Com més complicitats sorgeixin en el centre entorn del projecte, millor.

.

Qui dóna el tret de sortida?

Sembla natural que sigui el/la docent qui plantegi a l’alumnat la possibilitat de participar en el projecte, expliqui en què consisteix i valori el grau de motivació de l’alumnat per tirar-ho endavant.

Estaria bé transmetre als/les alumnes que es tracta d’un projecte col·lectiu en el que participen d’altres centres de manera que, amb les aportacions del diferents equips, s’anirà creant un recull de vídeos on es plantegen preguntes i es donen respostes per tal de mostrar que les matemàtiques s’apliquen o estan presents en àmbits ben diversos.

Pot ser bo subratllar que, en aquest projecte, caldrà ocupar-se tant dels aspectes matemàtics com d’aconseguir que la comunicació sigui atractiva i clara. Haurem de posar atenció, per un costat, a la pregunta i a la recerca per trobar la resposta i, per l’altre, a com ho expliquem a través d’un vídeo de tres minuts. Aquesta dualitat de tipus de tasques que impliquen a tot l’equip pot motivar a alumnes amb diversos perfils de preferències.

.

Per on començar?

D’entrada convé parlar amb els/les alumnes de diversos temes que prèviament ja hauran estat valorats pels docents:

• Com ens agruparem? Ho farà tot el grup? Es farà en petits grups?
• A quines hores hi treballarem? Dins de classe? Fora de classe?
• Quant de temps hi pensem dedicar?
• Quin calendari ens proposem seguir?

Inicialment s’obren dos àmbits de treball: el matemàtic i el comunicatiu. Naturalment convé que tot l’alumnat participant s’impliqui d’entrada en els dos tipus de tasques. A mesura que avancin els treball les fronteres entre els àmbits s’aniran diluint per què s’observarà que hi ha molta relació entre el que es vol comunicar i el com es vol comunicar. Alhora l’alumnat anirà especialitzant-se i prenent responsabilitats concretes.

I sobretot cal que tots els/les participants se sentin formar part d’un equip en què tothom pot fer aportacions i es valora la tasca de cadascú/na.

.

Mans a l’obra!

Caldrà tenir clares les fases del procés que iniciem i que ens ha de conduir a la creació del vídeo:

• La preproducció. En aquesta fase heu de decidir quina pregunta us proposeu contestar, heu de treballar a fons en cercar la resposta, valorar el suc que podeu treure a la pregunta escollida, quins aspectes us interessen més i què voleu comunicar. Alhora heu d’anar coneixent les tècniques de comunicació en vídeo. Al final de tot aquest procés hauríeu de disposar d’una breu sinopsi i d’un primer esquema del guió a seguir (amb final inclòs!).
• La producció. En aquesta fase concretareu el guió recollint el treball de cerca que haureu fet en la fase anterior i procurant aclarir al màxim les idees que haureu anat construint. Després establireu un pla de rodatge detallat preveient tots els aspectes i, finalment, portareu a terme el rodatge.
• La postproducció. En aquesta fase es tractarà de visionar tot el que haureu enregistrat i, d’acord amb el guió, editar el material (posar les seqüències en ordre, tallar i enganxar on calgui, fer canvis si convé, incloure sobre-impressions de títols i esquemes si és necessari, posar els rètols inicials i els crèdits finals…) fins a obtenir el vídeo definitiu.

Comencem a treballar en l’àmbit matemàtic: ens plantegem una pregunta!

D’entrada convé cercar una pregunta que us interessi respondre. A tall d’exemple, podeu veure els models que es presenten a Com han de ser les preguntes?, però no hi ha millor pregunta que la que ha sorgit del grup participant, la que interessa en primera persona!

Es pot suggerir que cada alumne/a participant (o per parelles) cerqui una possible pregunta de manera que, després, es posin en comú i se n’esculli una entre tot el grup. Es poden donar uns dies per a què els/les alumnes busquin la seva pregunta. Per a l’elecció de la pregunta conjunta es pot convidar als alumnes a què cadascú exposi la seva pregunta i argumenti les raons per les que la troba interessant. Fins i tot, amb sort, pot haver-hi un cert debat. Això permetrà una elecció més conscient i compartida. En aquest procés per arribar a la pregunta ja hi ha molt d’interès didàctic.

Segons l’etapa educativa i el tipus de grup la intervenció dels/les docents en aquesta elecció haurà de ser més intensa. S’hauria d’intentar que la pregunta sigui significativa per a l’alumnat, que motivi i que permeti un cert abordatge des del nivell dels/les alumnes encara que hagi de ser incomplet.

No ens hauria de preocupar massa si, d’entrada, la pregunta no està del tot ben definida. En la cerca de la resposta pot acabar-se de perfilar.

.

Som comunicadors: informem-nos sobre comunicació!

Convé tenir molta cura en la comunicació de les idees:

• Per un costat cal conèixer bé els concepte per comunicar-los eficientment.
• Per l’altre, preparant la comunicació d’un concepte s’aprèn molt sobre ell.

Caldrà que ens proposem llegir alguns textos i veure alguns vídeos per informar-nos bé dels aspectes que fan referència a la comunicació científica i a la producció de vídeos. Segons l’etapa educativa això es podrà fer en major o menor mesura.

Si voleu, podeu consultar les orientacions sobre divulgació i comunicació audiovisualacions d’en Jaume Vilalta, director del programa Quèquicom de TV3, així com el recull de recursos per a la producció i la postproducció del vídeo..

.

Treballem amb eines matemàtiques per respondre la pregunta

Un cop formulada la pregunta caldrà emprar tot l’instrumental matemàtic de què disposen els/les alumnes. Es tracta de posar en joc conceptes, eines i estratègies matemàtiques per anar ampliant el coneixement sobre el tema que es tracta i anar enfocant la resposta. Per això caldrà cercar informació, experimentar, recollir, comparar i contrastar dades, raonar, conjecturar, fer entrevistes… El que cada equip consideri més convenient tenint en compte la pregunta que es proposa contestar.

Seria bo que els/les alumnes visquessin aquesta part del projecte com un recerca en equip per fer front a un repte compartit. Per això cal donar temps per a què cada alumne/a es faci seu el repte i per aconseguir un ambient de treball col·laboratiu que valori possibilitats diverses, que aculli idees alternatives, que respecti els diferents estils personals i que reconegui les aportacions de tothom. En aquest ambient, usant idees matemàtiques i, si cal, eines tecnològiques adients, els/les alumnes aniran apropant-se a una resposta.

Convé que sigui l’alumnat que vagi construint el seu coneixement, configurant la resposta i elaborant la seva comunicació. Segons les etapes educatives la intervenció dels docents serà més o menys intensa però sempre es procurarà que no passi de ser la necessària per posar en marxa, mantenir, donar eines i obrir camins per al treball de l’alumnat i la suficient per fer possible que arribi a bon fi. No menys, però tampoc més!

Serà el bon criteri de cada docent (atenent al nivell de l’alumnat, a les característiques específiques dels alumnes, al tema que es tracti…) el que determinarà el seu grau d’intervenció en les tasques que s’aniran desenvolupant. Des de l’organització es té plena confiança en què la intervenció de cada docent s’ajustarà a aquest criteri. És millor una resposta que no sigui completa i precisa en tots els seus aspectes però que hagi estat elaborada per l’alumnat que una resposta perfecte aportada directament pel docent.

.

Avancem en la preproducció

Ens hem començat a informar bé sobre la comunicació científica i els aspectes tècnics? Potser ens convé posar-ho en comú!

Hem avançat en la resposta a la pregunta que ens havíem plantejat? Comencem a tenir clar el missatge que volem donar en el vídeo?

Potser, ara que ja tenim més informació, ens podem repartir tasques: guionistes, tècnics/ques de so, operadors de càmeres, editors/es, presentadors/es…

Aquí començaran a confluir els treballs matemàtics amb els treballs de comunicació per què haurem de començar a preparar el guió i a cercar recursos comunicatius per exposar-ho de manera clara i atractiva. Així, a partir de les idees matemàtiques que configuren la resposta a la pregunta, haurem de dissenyar un pre-guió i la posada en escena per tal d’assegurar una comunicació alhora correcta i motivadora.

.

Anem a la producció

Primer de tot heu de concretar el guió i planificar el rodatge. Això vol dir tenir molt clars quatre aspectes:

• ON voleu anar a rodar
• QUI hi anirà
• QUÈ necessitareu pel rodatge
• QUANT de temps us portarà rodar aquestes seqüències

En aquest punt cal tenir en compte que no podeu gravar a tot arreu on vulgueu. Hi ha llocs on us poden dir que necessiteu tenir permís o que directament no es pot gravar (ja sigui perquè està prohibit o perquè no són accessibles). Per tant, assegureu-vos que el que trieu és factible. Així mateix, heu de pensar si hi haurà massa soroll ambient que us molesti o si pot ser que plogui…

Un cop tingueu clar tot això, que el dia de rodatge li va bé a tothom que hi està implicat i que disposeu de tot el material necessari, ja hi podeu anar. No us oblideu de portar les bateries de la càmera ben carregades!

Llums, càmera, acció!

.

Últim tram: la postproducció

Ja tenim tots els ingredients però ara hem de cuinar el plat!

Arriba el moment de visionar tot el que hem gravat i, d’acord amb el guió, posar les seqüències en ordre. Hem de decidir segons el que ens hàgim trobat al rodatge si cal variar alguna cosa del guió:

• Potser una entrevista ens havia semblat que seria molt interessant però finalment no ha resultat així o a l’inrevés.
• Potser no havíem donat prou importància a un detall de la resposta i ara ens n’adonem que és essencial.
• Potser hem d’afegir-hi un dibuix, un esquema, una imatge per què s’acabi d’entendre bé el que volem dir.

Hem de veure quines seqüències són les que ens van realment bé per arribar a la idea o missatge que ens havíem proposat transmetre i descartar les que no aportin res.

Cal tenir molt en compte als aspectes tècnics de l’edició. Aquí poden ser útils les explicacions del document “Orientacions sobre aspectes tècnics relacionats amb la gravació” a que ens hem referit abans. També poden buscar-se altres documents de referència depenent del programa d’edició que es faci servir.

En aquesta fase haurem d’incloure en el vídeo :

• Els rètols de la portada.
• Les sobreimpressions que hi hagin en el cos del vídeo.
• El títols de crèdit al final.

Ja tenim el vídeo. I ara què?

Felicitats! Si heu arribat aquí ben segur que haureu après molt!
Ja tenim ganes de veure el vostre vídeo!

Per tal que tothom el pugui veure i que s’incorpori al projecte vídeoMAT heu de fer dues coses:

• Pujar el vídeo a un canal del YouTube.
• Lliurar el treball a través del formulari que trobareu al web del projecte, aportant la informació que s’indica en les bases de participació.

Recordeu que això ho podeu fer fins el 18 d’abril de 2013.

.

Voleu veure tots els vídeos participants en el projecte? Quin us agrada més?

Altres centres de Catalunya, com vosaltres, també participen en el vídeoMAT i enviaran el seus vídeos. A partir del dia 11 d’abril de 2013 (l’endemà de la data límit de lliurament) podreu veure’ls tots en aquest bloc.

Pot ser molt interessant anar-los mirant per anar descobrint preguntes i respostes que ens sorprendran, ens faran aprendre coses, ens semblaran simpàtiques… i, sobretot, eixamplaran la nostra idea sobre l’aplicació i la presència de les matemàtiques. Darrera de cadascun d’aquests vídeos s’hi amaga l’esforç d’equips com el vostre.

I encara us demanem una cosa més: digueu quin és el vídeo que us agrada més! Voteu-lo i animeu a les persones que conegueu (família, amics/gues…) a què també participin en la votació per escollir els dos vídeos que rebran els premis especials atorgats pel públic! Aquesta votació es farà fins a les 11 del matí del dia 3 de maig.

.

Que hi hagi sort!